Pelai Pagès

Quan acabarà l’edat contemporània?

Dover Publications

ELS HISTORIADORS i els estudiants d’història sabem —des de fa molts i molts anys— que la història es divideix en períodes, en etapes, a les quals atribuïm un nom, i que, tradicionalment, van des de l’edat antiga a l’edat contemporània, passant per l’edat mitjana i la moderna. Ja ho sé, que m’he deixat la prehistòria, que, com el seu nom indica, seria l’etapa anterior a la història, o sigui, anterior a l’existència de documents escrits, ja que és amb la invenció de l’escriptura que comença pròpiament la «Història», amb majúscula.

Aquesta periodització és fins a un cert punt arbitrària, entre altres raons perquè bàsicament està centrada en la història d’Europa: el continent europeu en molts aspectes es converteix en el melic del món i també de la història, fins al punt que la resta de continents es vertebren al seu voltant. Per altra banda, es tracta d’una periodització en la qual cada etapa comprèn diversos segles. Així, per exemple, l’edat antiga començaria al segle V aC —és el moment en què apareixen personatges com el filòsof i historiador Heròdot a la Grècia clàssica— i arribaria fins al segle V dC, amb l’ensulsiada de l’Imperi Romà d’Occident. En el moment de situar els anys de cloenda hi ha, però, qui parla del 330 —any de la fundació de Constantinoble (l’actual Istanbul)—, d’altres del 410 —quan Roma va caure en poder dels bàrbars— o del 476 —any de la caiguda definitiva de l’Imperi Romà d’Occident—. A partir d’aquest moment s’iniciaria l’edat mitjana, una etapa també llarga, que començaria amb la invasió dels pobles germànics —alternativament, el 330, el 410 o el 476— i arribaria fins a finals del segle XV. Tampoc en aquest punt hi ha unanimitat: per a uns acabaria el 1453, quan Constantinoble va caure en poder dels turcs; per a d’altres el 1492, amb el descobriment d’Amèrica, i encara hi ha qui parla del 1517, l’any de l’inici de la Reforma protestant.

L’edat moderna seria molt més curta que les etapes anteriors: abraçaria bàsicament des del segle XVI fins a finals del XVIII, tres-cents anys durant els quals Europa va iniciar la seva expansió mercantil i el seu domini del món, i quan també es van acabar imposant les monarquies absolutes. L’any considerat el final de l’etapa —el 1789, quan va començar la Revolució Francesa— marcaria, al mateix temps, l’inici de l’edat contemporània.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Atzar".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca