Jordi Panyella

Quan el cotó es fa negre

© Jordi Palomé

Hi ha un exercici molt interessant per fer a la ciutat de Barcelona per jugar a saltar a una dimensió física, temporal i social diferent de la pròpia. És tan simple com el gest de traspassar el llindar d’una porta, i no pas cap porta del temps, sinó la porta d’un hotel, per exemple l’Oriente, a la part baixa de la Rambla, o la Fonda España, al carrer Sant Pau, també el Palace, l’antic Ritz, a la confluència de Roger de Llúria i Gran Via i, al costat, el Cotton House, allí on havia tingut la seu corporativa La Industrial Algodonera, la selecta i puixant societat de prohoms barcelonins dedicats al negoci de l’or blanc. Entrem-hi un moment.

Una gran flor de cotó presideix l’accés principal a l’edifici de tall neoclàssic que s’aixeca al 670 de la Gran Via. Als peus, una llampant catifa de marbre, negre i marró, dona la benvinguda al visitant. Tot és net, lluent, d’una refinada elegància. Superat el vestíbul, a mà dreta, l’escala que s’enfila amunt, de tonalitats clares, amb un passamà tan llis que sembla de seda, és la mateixa que l’arquitecte Elies Rogent va dissenyar quan l’industrial Miquel Boada i Vilumara, empresari del cotó i el ferrocarril, li va encarregar la construcció de la seva residència familiar. Era el 1879, Barcelona esquinçava les costures i les famílies benestants buscaven a l’Eixample la millor parcel·la per edificar-hi la seva residència, sempre de la mà d’un arquitecte de renom. Naixia un barri on l’esclat del Modernisme donaria satisfacció plena a les ànsies dels adinerats d’immortalitzar en pedra viva el seu poder terrenal.

Al Cotton House, el terra de fusta del primer pis, encaixat en un mosaic laberíntic de formes cúbiques, cruix amb el trepig de les sabates, amb un so càlid i acollidor, com acollidor és l’enteixinat de fusta fosca del sostre, i la llar de foc que hi ha a la biblioteca, i també a la saleta annexa, dues estances amb frescos al sostre i façana a la Gran Via, situades al costat oposat del jardí privat de

l’edifici. Aquest és el món de confort i luxe dels cotoners que, a partir del 1959, van fer del domicili privat de l’empresari Boada la seva seu, afegint-hi tres plantes més per acollir les necessitats de La Industrial Algodonera.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Escàndol!".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca