Víctor Lloret Blackburn
Quan el son era partit
AL SEGLE XXI, ÉS COMPLICAT DESCONNECTAR de la petita finestra al món exterior que deixem oberta al costat del llit. Quan la naturalesa ens desperta a mitja nit per buidar l’excés de líquid, sempre hi ha la temptació de llegir els missatges pendents, revisar els stories del crush o comprovar si ja ha començat la Tercera Guerra Mundial. Això pot ser l’inici d’un parell d’hores enganxats al telèfon, abans que la son ens torni a trobar. Quan finalment ens aixequem, ho fem amb la sensació d’haver perdut la possibilitat de llevar-nos reenergitzats.
Això de mirar dispositius electrònics quan el món és al seu moment més fosc (i aquí em refereixo al sol, no a la geopolítica) pot semblar una cosa absolutament contrària als cicles de la naturalesa. I si bé els smartphones són un afegit molt recent a l’experiència humana, la part de desvetllar-se a mitja nit no és una invenció recent. El que sí que és recent és la (re)descoberta d’aquest costum.
A començaments del segle XXI, l’historiador nord-americà Roger Ekirch estava fent recerca a l’Arxiu Nacional del Regne Unit, a Londres. L’objecte del seu estudi era la història de la nit i, en aquell moment, centrava la mirada sobre la criminalitat a l’època premoderna. Més concretament, va ser el cas de Jane Rowth i la seva mare, el que li va obrir els ulls.
Jane era una noia de nou anys que, cap a les onze de la nit del 13 d’abril de 1699, va obrir els ulls entre les ombres de casa seva. Ella i la seva mare s’acabaven de despertar d’una dormida curta. La mare es va aixecar, es va atansar a la llar de foc i va començar a fumar una pipa amb tota la calma del món. Poc després, dos homes van aparèixer a la finestra i la mare, que semblava que ja els esperava, li va dir a la seva filla: «No et moguis, que tornaré al matí.»
No va tornar mai. La van trobar assassinada pocs dies després. Però quan la Jane va explicar els fets davant d’un tribunal, va deixar anar una dada que per a ella era tan irrellevant com per a nosaltres dir què hem dinat. Aquesta darrera interacció entre Jane Rowth i la seva mare va tenir lloc quan les dues es van llevar del seu «primer son».
