Quan Méliès va conquerir la lluna per als francesos - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Àlex Gutiérrez

Quan Méliès va conquerir la lluna per als francesos

Run Design, a partir d’una imatge de Wikimedia Commons

0.

Seixanta-set anys abans que Neil Armstrong fes la seva petita passa per a un home, França aconseguia mostrar les imatges del primer aterratge a la lluna, gràcies a la màgia (literal) del cinema. L’artífex de la missió era Georges Méliès, un dels pioners més genials d’aquell nou art i, per a alguns estudiosos, el primer que va entendre les possibilitats narratives del mitjà, més enllà de la funció documental consistent a mostrar obrers a la sortida de la fàbrica o l’arribada del tren a l’estació. Tot i que la seva pel·lícula El viatge a la lluna va tenir un èxit aclaparador, el cineasta i inventor va morir arruïnat, víctima en bona part de la pirateria americana. Ara bé, passat més d’un segle, la imatge del nostre satèl·lit amb faccions humanes i un coet encastat a l’ull es manté encara com una de les icones universals del cinema, símbol de la capacitat de fer-nos viatjar. Aquesta és la història d’un film que va triomfar el 1902, va caure en l’oblit, va acumular pols penosament escapçat en magatzems precaris i, finalment, va ser recuperat i restaurat el 2011.

1.

Nascut el 8 de desembre del 1861, a París, Marie Georges Jean Méliès va ser el tercer fill d’una família acomodada. La seva educació va ser formal i rígida, en dos liceus de prestigi. El cineasta recordaria aquesta circumstància a les seves memòries, per refutar la noció comuna a l’època segons la qual els qui es dedicaven a fer pel·lícules eren només firaires de nova generació, incapaços de produir res més que entrete- niment popular per a badocs, sense cap densitat artística. El petit Méliès se sentia cridat pels camins del dibuix, com ho podien testimoniar les nombroses caricatures de professors que gargotejava a escola. O també els dissenys de palaus inversemblants o paisatges psicodèlics que, anys després, transformaria en decorats per a les seves pel·lícules. Amb només deu anys, aquell infant construïa teatrets de guinyol amb cartró, preludi de les creacions cada cop més sofisticades que anirà completant durant l’adolescència. Fill de la seva època, també se sent fascinat per la mecànica.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "França".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!