Quan menjàvem a la moda de París - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Joan Safont

Quan menjàvem a la moda de París

© Run Design

CRÈME DE VOLAILLE ROYAL, salmi de perdreau St. Hubert, files de soles Martin, foie gras panaché de jambon, asperges en branches, filet rôti pommes nouvelles, biscuit glacé praliné, dessert assorti, cafés et liqueurs. Hors d’œuvre variés, potage crème de volaille à la Reine Margot, friture mixte à la zingara, filet de bœuf à la Providence, loups de mer à la Valois, perdreaux à la castillane, salade russe, chapons du Mans à la broche, bombe à la Richelieu, gâteau Sarah-Bernhardt. Riz à la marinière, cœur de filet Demidoff, loup de mer mayonnaise, dindonneaux à la broche, salade de saison, biscuit glacé vanille, pâtisserie, corbeilles de fruits. Llegint aquests menús hom pot pensar que aquests àpats es van degustar a París. O potser a Bordeus o Lió. A Reims o a Nantes. Fins i tot a Niça, a Montpeller, a Marsella o Tolosa de Llenguadoc. El cert és que tots ells corresponen a banquets servits a la Barcelona del tombant del segle XX. Es troben a la col·lecció de menús de l’escriptor i gastrònom Nèstor Luján, i són una mostra de com s’havia impregnat la ciutat de les modes culinàries de França i, especialment, de París. Perquè el cert és que a Barcelona, i arreu de Catalunya, no es va menjar sempre de la manera que ho fem avui. Ni als mateixos llocs, tot i que ens sembli que el seu origen es troba a la nit dels temps.

Com assenyala Paco Villar a La ciutat dels cafès (2009), Barcelona fins a mitjans del segle XVIII encara és una ciutat pràcticament medieval, emmurallada, sense places ni espais públics, amb cases de dos pisos en carrers atapeïts de tallers i botigues, molts sense clavegueram, empedrats, enfangats, bruts, i on s’hi feien mil i un oficis. Els hostals continuaven sent els propis d’una societat agrària i preindustrial: quadres per deixar-hi les cavalleries, una cuina menjador i habitacions. Als més humils, dormitoris comuns. L’un per a les dones i l’altre per als homes. En aquests establiments només hi acudien els forasters, ja que el Gremi d’Hostalers i Taverners havia arribat a prohibir a les seves ordenances que es donés allotjament, menjar o beure als barcelonins. Els viatgers més distingits, però, no solien trepitjar els hostals, i preferien hostatjar-se en cases particulars. Pel que fa a les tavernes, només oferien un refrigeri de pa amb formatge, arengades, cabeces d’all i fruita. Però aquesta ciutat estava a punt de canviar gràcies a una beguda calenta, negra i amarga que venia de l’Orient i que va seduir les classes altes d’arreu d’Europa, fins a convertir-se en el símbol d’una nova classe social, la burgesia: el cafè. Arribarà a Barcelona amb retard, però quan ho faci canviarà per sempre la restauració i l’hostaleria de la ciutat. Potser per això, les «botilleries», els cafès i les fondes —un tres en un: hostalatge, restauració i servei de cafè i begudes—, que modernitzarien una ciutat anquilosada comercialment, van topar amb la rigidesa dels gremis, organitzacions poderosíssimes en el món antic.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "França".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca