Representar l'invisible i codificar la marginalitat - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Teresa Navas Ferrer

Representar l’invisible i codificar la marginalitat

PJ Mode Collection, Cornell University Library

Fer mapes ha contribuït força a aclarir com funcionen les societats, quines són les seves dinàmiques més significatives i com evolucionen en el temps. Estem parlant dels mapes que van més enllà de la representació de la geografia del planeta, de les cartografies que parteixen de la presa de dades per poder fer visible tot allò que té a veure amb les relacions socials, econòmiques i culturals, amb els moviments de les comunitats humanes que es despleguen en un període temporal concret i que conformen i transformen els espais ocupats. Quan apareix la cartografia estadística, també dita temàtica, al món occidental es vol capturar la immensitat del que més aviat és invisible, del que condiciona l’existència dels humans però que difícilment és aprehensible i controlable. Com afirma Antoine Picon, un bon expert en cartografia, són mapes que donen sentit al món.

 Aquests mapes de dades comencen a ser freqüents a l’inici de l’edat contemporània. La preocupació creixent per les problemàtiques socials incentiva una recerca adreçada a aïllar els factors que alteren els equilibris d’una societat en procés de transformació accelerada. Recopilar informació diversa i representar-la en l’espai va ser una de les operacions de major modernitat a partir del segle xviii. Però tot i el seu caràcter de base científica, de to clarament objectivable, els productes obtinguts estaven amarats d’unes concepcions morals que determinaven el tractament dels temes escollits, aquells que van esdevenir els protagonistes dels primers mapes. I aleshores és quan fan irrupció les cartes que representen les condicions de vida de col·lectius sotmesos a tensions de tota mena, vides al marge del progrés continu que s’havia erigit en el motor del desenvolupament humà, col·lectius i comunitats considerats exclosos de la bona marxa d’una societat decidida a deixar enrere un temps passat que calia superar però que s’enfrontava a conflictes fins aleshores poc coneguts.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Outsiders".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!