Joan Fontcuberta
Retratar somnis
DES DE L’ANTIGUITAT, els somnis han estat considerats missatges dels déus, residus de la memòria, advertiments, profecies o simplement soroll mental. Però hi ha una característica que els defineix per damunt de qualsevol altra: els somnis són imatges. Imatges inestables, fragmentàries i evanescents, però imatges al capdavall. Per això no és estrany que, des de la invenció de la fotografia, artistes, científics i visionaris hagin intentat respondre una pregunta aparentment impossible: ¿es poden fotografiar els somnis? La qüestió sembla absurda. La fotografia tradicional necessita un objecte davant la càmera i llum reflectida sobre una superfície sensible. Els somnis, en canvi, no ocupen cap espai exterior: són fenòmens interns, privats i immaterials. Però precisament aquesta impossibilitat ha alimentat una llarga fascinació cultural. La història dels intents de representar fotogràficament els somnis és també la història de la transformació de la fotografia mateixa: d’un sistema òptic de registre a una tecnologia de simulació mental.
Enguany es commemora el bicentenari de la fotografia. Joseph Nicéphore Niépce (1765-1833) va idear un rudimentari compost fotosensible amb el qual, a les acaballes del 1826, va reeixir a fixar el paisatge de teulades que es veia des de la finestra del seu estudi, situat al primer pis de la mansió familiar anomenada Le Gras, a la localitat de Saint-Loup-de-Varennes, prop de Chalon-sur-Saône, a la Borgonya. Niépce va utilitzar una placa de peltre sensibilitzada amb betum de Judea dissolt en oli d’espígol —un procediment anomenat heliografia—, que va requerir dies d’exposició a la llum del sol per arribar a enregistrar l’escena. Consta que des d’uns anys abans ja havia estat fent provatures, però el Point de vue du Gras és el resultat permanent més antic que ha perdurat. L’atresora el Harry Ramson Center de la Universitat de Texas, a Austin. Al vestíbul d’aquesta institució reben els visitants una vitrina amb l’original de Niépce i una altra amb un dels únics vint exemplars complets existents de la Bíblia de Gutenberg. Aquesta juxtaposició funciona com una declaració fundacional sobre els dos grans salts en la història de la difusió de la cultura i el coneixement: la impremta democratitzava el text, la fotografia la imatge.
