John Williams

Sense perdó

Photo by Leemage / Corbis via Getty Images

Júlia, única filla de l’emperador August, va ser protagonista i víctima d’un escàndol que, a més de servir de munició per a tots els xafarders de la capital de l’imperi, va estar a punt de desencadenar una crisi política.

Al segle i dC, Roma sortia d’un llarg període de conflictes civils i, per tant, estava avesada a tota mena d’escàndols. August, hereu de Juli Cèsar, era de tarannà conservador, i si bé entenia que la república aristocràtica no podia tornar, apel·lava a l’austeritat dels antics romans i va dictar lleis severes contra l’adulteri.

Però la família imperial no va ser precisament un exemple a seguir. Ben aviat, els rumors sobre la conducta dissoluta de la seva filla Júlia, la seva participació en festes i orgies, van arribar a orelles de l’emperador. Fins aleshores, Júlia havia estat una filla infeliç però obedient, i es va casar tres cops sempre seguint els interessos polítics del seu pare, que buscava al mateix temps un gendre i un hereu. Però després d’enviudar dos cops, Júlia no va acceptar de bon grat el matrimoni amb el taciturn Tiberi, fill gran de Lívia. Farta de tanta comèdia i d’un marit absent que la menyspreava, es va entregar a la vida alegre.

August va ser implacable amb ella. No només per haver-lo ridiculitzat, sinó perquè l’exili li estalviava un judici per altra traïció, ja que alguns dels seus amants conspiraven contra la família imperial. Tot i que l’estimava, la va desterrar a la petita illa Pandatària. Júlia no va tornar a Roma, per bé que als últims anys de vida del seu pare se li va permetre instal·lar-se a la ciutat de Rhegium (Reggio de Calàbria). Les nombroses peticions de perdó (Júlia era popular) mai van ser ateses. I Tiberi, en ascendir al poder, encara va empitjorar les condicions del seu exili. L’any 14 dC, Júlia va morir de gana als cinquanta-dos anys.

El retrat més cèlebre de Júlia el devem a Robert Graves, autor de Jo, Claudi, que presenta la filla del Cèsar com una frívola víctima de les maniobres de Lívia per afavorir les aspiracions successòries de Tiberi. Altres fonts consideren que Júlia va ser utilitzada pels principals enemics polítics de Tiberi, amb els quals es va aliar (i allitar). Aquesta és la versió que recull la novel·la August, amb la qual John Williams va obtenir el National Book Award el 1973. El fragment que n’adjuntem recrea unes memòries fictícies de Júlia des del seu exili.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Escàndol!".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca