Joan Burdeus
Tot esperant la revolució epicúria
VIVIM UN TEMPS de retorns al passat, però ningú està retornant a l’epicureisme. Cada cop més joves s’interessen per les arrels cristianes de la cultura occidental, el misticisme oriental gaudeix d’una salut de ferro en el ioga, el mindfulness i certes branques del budisme i, per acabar-ho d’adobar, els estoics, els grans rivals històrics dels epicuris, s’estan posant de moda entre els homes joves desorientats. Però l’epicureisme, que també és una barreja de filosofia, espiritualitat i guia pràctica per a la vida que va néixer en un temps de crisis socials i polítiques profundes, no aconsegueix fer forat en una conversa col·lectiva aparentment ben preparada per escoltar allò que Epicur va dir. Epicur concebia la filosofia com una medicina per als mals del cos i l’ànima, i potser intentant entendre la seva absència podrem guarir alguna cosa.
Un gran argument a favor de la vigència de l’epicureisme és que neix en un moment de col·lapse de la globalització. Perquè l’imperi d’Alexandre el Gran potser és el primer gran exercici de cosmopolitisme que trobem als llibres d’història: una forma de govern que, després de la conquesta militar, va creure en la barreja de pobles i costums (Alexandre va adoptar costums perses, va casar-se amb Roxana, sogdiana, i després amb Estatira, persa, i va fomentar matrimonis mixtos entre generals grecs i dones asiàtiques), les ciutats multiculturals (Alexandria) i la idea que un món heterogeni podia, malgrat tot, pertànyer a una mateixa comunitat moral. Per a un ciutadà grec com Epicur, l’imperi alexandrí havia suposat la destrucció de la filosofia de la polis, basada en l’autonomia de la ciutat estat, la democràcia directa i la supremacia dels costums locals. Avui que la Pax americana s’esmicola i els diferents indrets del món reclamen un retorn a identitats més diferenciades i sistemes més autàrquics, i que aquesta descomposició és més fruit d’una crisi que d’un programa polític ordenat, no és cap bajanada pensar que respirem aires hel·lenístics.
