Teresa Navas Ferrer
Totes les meravelles del món
En un assaig sobre geografia, experiència i imaginació, l’historiador nord-americà David Lowenthal començava el seu text recordant unes paraules del seu col·lega John K. Wright: «Les terrae incognitae més fascinants de totes són les que es troben en la ment i el cor dels homes». La cita era prou inspiradora per plantejar-se una qüestió apassionant: quina ha estat la imatge o, millor dit, la visió del món que les diferents civilitzacions humanes han anat elaborant al llarg de la història.
Si la percepció del medi que ens envolta es compon, segons Lowenthal, d’experiència personal, aprenentatge, imaginació i memòria, és comprensible que cadascú de nosaltres tingui una imatge única del món fruit de factors tan diversos com el context cultural on som immersos, els coneixements adquirits a través de lectures i viatges, la contemplació d’obres d’art i, òbviament, les nostres vivències.
Qualsevol individu que inspecciona el món és, en certa mesura, un geògraf o, fins i tot, un artífex, que crea un ordre per intentar comprendre la immensitat del seu entorn i, així, construir un paisatge. Aquest ordre es fa encara més transcendent si el considerem compartit per tota una col·lectivitat i creix en significats quan l’analitzem des del punt de vista històric. Perquè, aleshores, podem saber com la humanitat ha confegit imatges diverses del món a través de la representació cartogràfica.
Els mapes han estat des de sempre autèntiques cosmovisions. En primer lloc, pel fet d’haver de decidir una forma concreta de projectar l’esfera de la Terra en una superfície plana, amb la seva consegüent deformació, però, sobretot, per la interpretació dels seus confins per delimitar amb claredat el món conegut i habitat —l’ecumene dels grecs— i diferenciar-lo del món desconegut. Abans que des d’Occident es completés el coneixement físic del globus, els mapes havien adoptat uns arquetips determinats de representació heretats del món de l’antiguitat que, amb el descobriment de noves terres, van anar evolucionant cap a un traçat més versemblant dels perfils dels continents i els seus territoris. A més, durant molt de temps van ser el lloc idoni per allotjar una gran varietat de convencions gràfiques i d’artificis visuals, un desplegament d’imatges i iconografies múltiples lligades a al·legories, llegendes i relats, sovint amb una forta càrrega simbòlica.
