Vidal Vidal

Trens petits, grans passions

Collectie Jan Zeegers, Stadsarchief Amsterdam / Wikimedia Commons

EL MÓN DEL FERROCARRIL sempre ha suscitat fascinació entre una majoria d’infants i un elevat nombre d’adults, potser més abans que no ara, que els trens ja no circulen arrossegats per locomotores fumejants, han perdut diversitat de formes, volums i colors, i han anat adquirint l’aspecte anodí i homogeni de cucs metàl·lics o d’avions sense ales.
La passió per les enormes baluernes sobre rodes de ferro que llisquen per rïls paral·lels acostuma a desvetllar en les persones d’una certa edat sentiments de nostàlgia o bé el desig d’aventura, l’impuls de viatjar, de descobrir ciutats i contrades desconegudes, veure cares noves; sovint, també de fugir. I l’afició que se’n deriva, que pot arribar a durar tota la vida, adopta diverses modalitats, no pas incompatibles entre elles: memorització de línies fèrries i horaris comercials d’un determinat país o fins i tot continent, col·leccionisme de targetes postals o bitllets antics o segells que tenen el tren com a protagonista o bé objectes en desús que hi estiguin vinculats, desplaçaments en ferrocarrils més o menys singulars i més o menys de luxe, fotografies obtingudes pels anomenats «caçadors» de trens, que de vegades s’han passat moltes hores apostats en algun lloc difícilment accessible per obtenir una imatge d’un comboi sortint d’un túnel de muntanya o a punt de creuar un pont molt alt. I, sens dubte, el modelisme ferroviari, els trens en miniatura, col·loquialment anomenats «trens elèctrics» perquè es mouen gràcies a l’electricitat que alimenta els petits models a través de les vies, que es calcula que compta arreu del planeta amb un milió d’adeptes. D’aquests, n’hi ha de molt actius, d’altres que no tant, però tots comparteixen la dèria de comprar, reparar, col·leccionar o construir rèpliques a escala dels trens reals i de bastir maquetes, sovint prou exactes, que reprodueixen paisatges ferroviaris, urbans o rurals. Maquetes que poden fer des d’un parell de pams quadrats fins a omplir naus o plantes d’edificis senceres, amb instal·lacions d’una elevada complexitat tecnològica, arran sobretot de la digitalització d’aquest hobby i de l’entrada en escena de la informàtica al servei de la circulació de les diferents unitats o els canvis automàtics d’agulles. Són construccions que a vegades demostren una gran destresa manual i palesen els coneixements arquitectònics, urbanístics, geològics, històrics o botànics i la sensibilitat dels seus artífexs, en general una gent de natural tranquil, bonhomiosa i pacient, capaç de dedicar jornades senceres a una afició absorbent que pot arribar a fer perdre la noció del temps als que la practiquen i actuar com una reparadora teràpia psicològica.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Trens".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca