Empar Moliner
Un carro, un cullerot i una ossa
«Bon dia, ¿és l’Agrupació Astronòmica de Barcelona?» A l’altra banda del telèfon (fix) la interlocutora dubta. «Sí. Bé, no… Això és casa del president, que és el meu marit… ¿Què volia?» Li explico què volia (m’agrada molt, aquesta fórmula de cortesia). Vull fer un escrit per a El Món d’Ahir sobre els noms de les estrelles. ¿Per què l’Ossa es diu Ossa? Sento que avisa algú i que li explica, amb aquell to discret que fem tots quan hem de resumir un encàrrec telefònic a algú altre (ves a saber si, com fem tots sense voler amb els telèfons fixos, mig tapa l’auricular), el que li vull demanar. S’hi posa un senyor animós i simpàtic que em dona cita a la seu de l’associació, al carrer de Viladomat, 291 («A una hora que no hi hagi ningú, pel Covid»). El cor ja em bull. L’Agrupació Astronòmica de Barcelona, Aster, és una entitat privada sense ànim de lucre, que va ser fundada l’any 1948. Va ser la primera associació amateur d’Espanya. Ja ho sabeu. Els catalans i l’associacionisme van tan lligats com el pa i el tomàquet. M’imagino un pis ple de telescopis i mapes. Quedem entesos. Hi aniré l’endemà, amb la meva filla.
El senyor Josep Bordes, el president, resulta ser un científic de cabells blancs, dominat per la bonhomia i el didactisme, de maneres polides i alegres. Li passa allò que els passa, sense voler, als erudits: que s’acostumen a anar pel món sabent moltes coses d’una disciplina concreta de la qual els altres ho ignorem tot. M’explica que ha arribat una estona abans, al local, per engegar la calefacció. Ens ha desinfectat dues cadires per si volem seure davant de la pissarra Velleda a escoltar les explicacions. Però, primer de tot, ens ensenya el local. A la paret, retalls d’articles del diari Solidaridad Nacional (tots de la secció Vivir para contar) que parlen d’ells, emmarcats. Al costat, un retrat de Josep Comas i Solà. «L’astrònom català més important, i un home molt estimat i popular», ens explica el nostre professor.
