Dani Cortijo
Un passeig simbòlic al voltant de la catedral de Barcelona
BARCELONA ÉS UNA CIUTAT escrita en pedra, un palimpsest infinit en el qual cada segle ha imprès el seu rastre de línies, marques i esquerdes. Aquest article ressegueix el perímetre de la catedral i el seu entorn immediat, un dels espais més emblemàtics i, alhora, més rics en codis superposats (no sols els del temple, sinó també els dels edificis històrics que el flanquegen, com el Palau del Lloctinent o la Casa de l’Ardiaca). Hem exclòs expressament la gran façana monumental neogòtica per una raó d’equilibri (amb ella sola es podria fer un altre article igual d’extens). L’objectiu és més modest i, alhora, transformador: oferir una petita alfabetització visual d’un àmbit delimitat. Per això, el text s’acompanya d’un plànol que localitza cada element. La idea és que, després d’aquesta passejada lectora, quan torneu a circumdar aquest espai, ja no pugueu ignorar la multitud de veus (d’oficis, de poder, de devoció o de burla) que xiuxiuegen des de la pedra.
El 20 de novembre de 1939, primer aniversari de la mort de José Antonio des del final de la Guerra Civil, es van iniciar en aquest punt els actes oficials de commemoració i homenatge promoguts pel règim. Durant el període franquista, aquest espai va ser escenari de cerimònies de record que se celebraven periòdicament. La inscripció «Primo de Rivera» formava part d’un text més extens dedicat als anomenats «Caídos por Dios y por España». Amb el pas dels anys, l’exposició als elements i diverses intervencions a la façana de la catedral han provocat que el traç s’hagi esvaït de manera notable i que en l’actualitat sigui gairebé illegible.
