Mircea Eliade i Ioan Petru Couliano
Un símbol universal i etern: la creu, ençà i enllà de Jesucrist
Primer de tot, la creu hauria d’estudiar-se dins del context específic de les diverses civilitzacions i, després, ser sotmesa a una interpretació que es refereixi a nombrosos camps del coneixement. El primer d’aquests coincideix amb les concepcions temporals i espacials del cosmos: quatre punts cardinals, quatre direccions que surten d’un centre, la rosa de la brúixola, l’axis mundi, el temps oposat a l’eternitat. Una segona línia hermenèutica, la representa el simbolisme numèric, connectat, a més, amb la concepció espacio-temporal precedent, perquè el nombre quatre forma la figura d’una creu. Una tercera via de recerca es basa en les figures cruciformes que colpeixen l’ull en el decurs de les activitats humanes: la posició del cos humà amb els braços oberts, les activitats del cultiu o de la navegació, la visió d’un arbre plantat a terra o usat com a pilastra en la construcció d’un edifici.[…]
CREUS NO CRISTIANES
Les estàtues de reis assiris conservades en el British Museum porten una cadena amb un penjoll format per una creu, probablement un joiell o un signe religiós. A Mesopotàmia, la creu de quatre braços iguals és el símbol del cel o del déu Anu. Una creu formada per quatre braços iguals trobada en una capella de Cnossos ha estat considerada un símbol de la divinitat suprema del cel. La creu apareix com a ornament en les parets de molts santuaris cretencs. Per tant, la creu és present en les cultures antigues d’Àsia, Europa, l’Àfrica septentrional i Amèrica. En l’art de les regions africanes que es troben a sota del Sàhara, els motius cruciformes són presents en cultures diverses. Aquesta universalitat demana una explicació. ¿Que significa la creu en la vida de l’Homo religiosus?
