Un uniforme que marca diferències - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Anna-Priscila Magriñà

Un uniforme que marca diferències

© Run Design

LA NINA BARBIE HO TÉ CLAR: cada professió té el seu uniforme. Bombera, astronauta, futbolista, metgessa, xef, soldat, caixera… Com ella, a diari vestim uniforme o ens creuem amb gent uniformada. L’objectiu més immediat d’aquests conjunts que ens posem per imperatiu laboral és la distinció. Així, al bar ens és fàcil tenir controlada la cambrera i a la platja reconeixem la socorrista sense problemes.

Tal com els entenem avui dia —obligatoris, reglats, idèntics—, els uniformes són relativament moderns. Si relaxem el criteri, això sí, podem permetre’ns el luxe de viatjar fins a l’antiga Mesopotàmia per trobar-hi guerrers amb robes especials que els distingien com a tals. Cada poble vestia els seus guerrers de maneres molt concretes. A la Grècia clàssica, oficials i soldats anaven equipats amb tota mena de detalls: armadures fetes amb escames de bronze, cames protegides per gamberes i cascos coronats amb una bona crinera de cavall per semblar més alts. I, com de costum, els romans es van inspirar en aquesta tradició.

Gran part de la modernització dels uniformes militars va arribar amb la conquesta francesa d’Algèria, iniciada el 1830. Aquell mateix any, el sastre lionès Barthélemy Thimonnier va presentar una màquina de cosir més eficient que les que existien aleshores al mercat. Àvid d’uniformes per vestir milers de soldats, l’exèrcit francès n’hi va comprar vuitanta exemplars. Pletòric, Thimonnier va obrir el primer taller mecànic de confecció que es coneix. L’alegria, però, li va durar poc: una turba de sastres emprenyats, temorosos de perdre la feina per culpa d’aquella invenció del dimoni, va saquejar el local i va aconseguir que l’entrepreneur fugís a Londres cames ajudeu-me.

En els uniformes militars, tan importants són les funcions de protecció com les de distinció. En plena ba- talla no ens podem permetre dubtar de qui és l’enemic. L’historiador nord-americà Paul Fussell explica un cas d’inconsciència juvenil molt exemplificador: durant la Segona Guerra Mundial, un pilot britànic va entrar en un fortí alemany abandonat i hi va trobar uns uniformes oblidats. Per fer una broma als col·legues, se’n va posar un. Quan va sortir, segurament rient de la seva pròpia ocurrència, els companys li van disparar sense pensar- s’ho dues vegades. I el van matar creient que era l’enemic.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Moda".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!