Àlex Gutiérrez
Una infància en suspens
Potser tenia quatre anys quan va passar, potser onze. O potser no en tenia cap, en realitat, perquè podria tractar-se d’una història inventada. Però Alfred Hitchcock tenia sempre la següent anècdota a la recambra —amb detalls i edats sospitosament canviants— llesta per disparar-la a qualsevol periodista que li preguntés d’on li venia l’aversió a la policia. Segons una de les versions que va fer circular, un dia es va quedar sense diners per agafar el tramvia de tornada a casa i va haver de fer el recorregut a peu. Quan va arribar ja havien passat sobradament les nou del vespre, l’hora límit per arribar. El pare, tanmateix, no el va renyar: tan sols li va donar una nota i l’encàrrec que l’entregués al policia de la comissaria del barri. El nen Alfred va obeir i l’agent, en llegir la nota —i seguint les instruccions que havia deixat escrites el pare—, va tancar-lo al calabós durant uns minuts que se li devien fer eterns. «Això és el que els passa als nens que arriben després de les nou!», li va etzibar.
