Werner Herzog, el cineasta que ho ha caminat tot - El Món d'Ahir | Revista d'història d’autor

Àlex Gutiérrez

Werner Herzog, el cineasta que ho ha caminat tot

Alamy / Cordon Press

Lotte Eisner està molt malalta. Probablement morirà. No ho podem permetre, pensa Werner Herzog, quan rep la fatídica trucada d’un amic al seu apartament de Múnic. És l’hivern del 1974 i el cineasta no assimila que la seva mentora, salvadora de pel·lícules que els nazis volien cremar i crítica insigne de la revista Cahiers du cinéma, pugui deixar d’existir. Es calça unes botes noves, robustes, i decideix caminar a peu els 775 quilòmetres que separen casa seva del domicili de la convalescent, exiliada a París. Està convençut que, si completa el pelegrinatge, ella se salvarà. Recorre camins i carreteres secundàries. Ha estat mala idea fer servir calçat nou: ben aviat les butllofes el martiritzen a cada pas. I fa fred. Ha de dormir en bordes, o esmunyint-se en cases buides. Pren notes del seu periple, però no tenen res a veure amb els apunts costumistes que podrien fer un Espinàs o un Cela en els seus cèlebres viatges a peu. Són apunts impressionistes, onírics gairebé, on el buit del hinterland és una presència important. «La meva passa és ferma. I la terra tremola. Quan camino, és un bisó qui camina», escriu. Arriba a París, després de tres penoses setmanes. Vol ocultar, per vergonya, que hi ha anat a peu. Però algú ha assabentat Eisner de la promesa del deixeble i, de seguida que Herzog arriba a casa seva, li allarga sense dir res una segona butaca perquè hi reposi les cames castigades i se’n va a preparar-li una infusió.

Més

Aquest article pertany al número que dedica el dossier a "Outsiders".
Si et sembla interessant, pots comprar el número clicant aquí.

Suma’t a El Món d’Ahir

Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels subscriptors i lectors. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!