Joseph d’Hémery

<<Xicot intel·ligent, extremadament perillós>>: els informes policials de Diderot i altres il·lustrats

A MITJANS DEL SEGLE XVIII, Joseph d’Hémery era policia a París, i estava destinat a la inspecció del comerç de llibres. La monarquia borbònica volia saber què s’escrivia i què es publicava al seu territori, i això que en aquells moments ningú podia preveure la Revolució. Com a part de la seva tasca, d’Hémery es dedicava a fer informes sobre el que ell anomenava «auteurs», i que avui podem definir com a intel·lectuals (el terme no es va començar a fer servir, precisament a França, fins a finals del segle xix, arran de la mobilització d’escriptors en defensa del capità Dreyfus, condemnat injustament en un afer d’espionatge).

Els cinc-cents informes que el policia d’Hémery va redactar entre 1748 i 1753 són un retrat d’un grup social que començava a definir-se, en un moment clau de la història: la Il·lustració. Un retrat involuntari, perquè l’agent no pretenia fer un treball sociològic, sinó simplement donar compte de les activitats i les personalitats de tots els que escrivien al París de la seva època, des de grans figures com Montesquieu, Voltaire, Rousseau o Diderot, fins a discrets diletants que publicaven algun opuscle o algun article a la premsa del moment.

D’Hémery fa realment un treball policíac com els que veiem a les pel·lícules: agafa informació d’allà on pot, des dels registres fins als comentaris de safareig; ens el podem imaginar esmunyint-se d’un carrer a l’altre i de la taverna a la parròquia anotant en una llibreta tot el que li expliquen. Arriba fins a descriure físicament els autors, i molts dels seus apunts acaben sent peces narratives prou interessants.