Dossier 22
Cases
La casa —l’habitatge, la llar— és una al·legoria perfecta de la condició humana. D’una banda, és el refugi, la garantia d’un cert isolament, de l’espai propi d’un individu o una unitat familiar. És un espai tan respectat que la majoria de codis legislatius, des de fa segles, el consideren inviolable, a redós dels poders públics. De l’altra, la llar és l’expressió concentrada de la convivència, l’espai en què els éssers humans es doten de regles per viure junts. En aquest sentit, cada casa és l’expressió mínima de l’ordre social. «Benvingut a la república independent de casa teva», deia l’eslògan d’una conegudíssima marca sueca de mobles.
