Dossier 25

Dolç

L’espècie humana ha mirat d’endolcir la seva dieta des de sempre, empesa inicialment per la cerca d’una font eficaç d’energia, que es trobava de forma natural en la fruita, la mel i en altres productes vegetals. Amb el pas dels segles, aquesta estratègia de supervivència va esdevenir una addicció, a mesura que les civilitzacions van ser capaces de purificar el sucre. Aquesta addicció es va convertir en negoci a través de les grans plantacions americanes de sucre i de cacau, i recentment ha acabat sent un problema dietètic, com explica Toni Pou en un dels articles que formen part del nostre dossier. La història del dolç ens convida a buscar-lo en la gastronomia, però també en l’art, en la literatura i en l’amor, que és la més dolça de les emocions humanes. El plaer associat a la ingesta de dolços i confits, especialment des del consum generalitzat de la xocolata, potser explica que el gran botànic i taxònom Linneu definís la planta del cacau i els seus derivats com a theobroma, és a dir, l’«aliment dels déus».