Dossier 15

Itàlia

Itàlia és un fet ben real, llampant, sensual, i a la vegada és una promesa incompleta. Les ruïnes de la Roma dels Cèsars —la caput mundi— i l’immens llegat artístic del Renaixement ençà han provocat milers de sospirs i expressions de recança per part de les ànimes més sensibles del continent durant els últims segles. Un país jove, molt divers, concebut per a la felicitat i per al gaudiment dels sentits és també la pàtria de l’Església catòlica, de la màfia, del feixisme i de la política de via estreta. Per sort, la idea d’Itàlia ho sobrevola tot, però als italians els costa assumir l’ombra de la seva pròpia grandesa, i la seva mala relació amb la política els ha convertit en habitants d’un país frustrat, sempre per sota del seu amor propi. Però hi ha el paisatge, el menjar, l’art, la bellesa, la musicalitat d’una llengua única… A Itàlia, com diu Josep Pla, no hi ha res insípid.