Dossier 31
Outsiders (31)
Els individus que van a la seva, que fugen del ramat i de les convencions, han rebut històricament denominacions pejoratives (l’ovella negra, la poma podrida del cistell, el llop solitari) però també laudatòries (el vers lliure, el bohemi, l’anomalia a Matrix). Aquesta doble valoració del que, en termes generals, reconeixem amb el mot anglès outsider indica també una doble tendència de les societats humanes: el gregarisme i l’individualisme.
En aparença, és un dualisme incoherent, una suma impossible. Però revela una certesa: si bé és cert que la gent tendeix a l’agrupament, a la comunitat, per raons de l’esperit i també per raons pràctiques, l’individu —alguns individus, si més no— té por de dissoldre’s en el col·lectiu i busca desaforadament un terreny de joc propi, una forma de vida que el distingeixi i espanti l’horror vacui de la col·lectivització extrema.
La dialèctica entre individu i grup és una constant històrica, i una de les grans veritats de l’espècie. Ha produït fenòmens estranys, sorprenents, de vegades foscos i de vegades brillants. Els outsiders són els protagonistes d’aquest número d’El Món d’Ahir, que és apassionant, estrany, humaníssim.
